SOBRENATURAL

Aquest sanatori es va començar a construir en 1913 i després d'una aturada va acabar
de construir-se en 1934. Va ser construït per als malalts de tuberculosi.
La tuberculosi deixa de ser una malaltia mortal i molts dels pacients van millorant, de
manera que els sanatoris van deixar de ser necessàries i van anar traslladant als
malalts a hospitals generals, donant un altre ús a l'edifici o tancant les seves portes.
El 1962, a causa del descens de malalts, el sanatori de Serra Espunya trasllada als últims
malalts a l'hospital d'Albacete, deixa de prestar els seus serveis com a hospital
antituberculós i tanca les portes.
Un any després l'edifici va passar a ser una escola-llar per a orfes i necessitats de la
zona. Després va tancar i en els anys 80 es va restaurar part de l'edifici i es va reobrir
com a Alberg Juvenil. Un cop més va tancar les seves portes, però aquesta vegada de
forma definitiva.
Existeixen diverses llegendes, testimonis sobre el que passava al sanatori de Serra
Espunya.
Es diu que en una ocasió un dels carreters va escoltar cops i crits que provenien d'una
de les caixes on transportava un dels morts, que segons sembla encara era viu.
També algunes persones que es van allotjar allà quan era alberg juvenil van dir haver
escoltat sorolls i haver vist alguna ocasió com s'obria o tancava una porta sola.
L'edifici a més de sanatori antituberculós també va ser hospital per als veïns de la zona que passaven en ell consulta.

Després del descobriment de l'estreptomicina, la tuberculosi deixa de ser una malaltia mortal i molts dels pacients van millorant, de manera que els sanatoris van deixar de ser necessàries i van anar traslladant als malalts a hospitals generals, donant un altre ús a l'edifici o tancant les seves portes.

El 1962, a causa del descens de malalts, el sanatori de Serra Espunya trasllada als últims malalts a l'hospital d'Albacete, deixa de prestar els seus serveis com a hospital antituberculós i tanca les portes.
Un any després l'edifici va passar a ser una escola-llar per a orfes i necessitats de la zona. Després va tancar i en els anys 80 es va restaurar part de l'edifici i es va reobrir com a Alberg Juvenil. Un cop més va tancar les seves portes, però aquesta vegada de forma definitiva.
Al principi estava vigilat i cura però amb el pas dels anys es va abandonar per complet.

En la seva majoria va ser construïts a la muntanya, a elevats metres sobre el nivell del mar, ja que es considerava que l'aire pur era bo, acompanyat de repòs, sol, bona alimentació, etc ...
L'edifici constava de soterrani, planta baixa, primera i segona planta, encara que més tard es van edificar a part la casa del conserge, cotxeres, quadres, dipòsit de cadàvers, vetlles i un aqüeducte per recollir l'aigua.

Al sanatori de Serra Espunya, els pacients que morien eren traslladats per una porta del darrere a una petita caseta situada a l'exterior de l'edifici, on els carreters els recollien i els baixaven fins al cementiri d'Aljama perquè els concedissin sepultura.
Va arribar a comptar amb prop de 200 llits i cinquanta persones encarregades de la cura dels malalts i altres serveis.

Actualment es poden veure dues parts clarament diferenciades: la zona nova i la zona antiga. La zona antiga té majoritàriament les finestres i portes que donen a l'exterior tapiades i algunes de l'interior.
Existeixen diverses llegendes, testimonis sobre el que passava al sanatori de Serra Espunya.
Es diu que en una ocasió un dels carreters va escoltar cops i crits que provenien d'una de les caixes on transportava un dels morts, que segons sembla encara era viu.
També algunes persones que es van allotjar allà quan era alberg juvenil van dir haver escoltat sorolls i haver vist alguna ocasió com s'obria o tancava una porta sola.
Es parla d'una "Dama blanca" que es passeja pels passadissos i que al seu dia va aterrir militars i conserges, que fins i tot van demanar el trasllat a altres llocs.