top of page

Sanatori d'Agramonte

El sanatori de Agramonte sembla ser un d’aquests llocs carregats a través del passat dels anys
del dolor i dels successos tràgics. Un d’aquests edificis reuneix tots els ingredients necessaris
per arribar a convertir-se en un lloc on el terror i la por es contagien i on les emocions es posen
a flor de pell.
El recinte està protegit per una balla. Es demana un permís de l'ajuntament per a poder
accedir. En les seves estances abandonades encara es poden veure els llits on els malalts de
tuberculosis reposaven en temps passats, i és que mentre passeges per aquestes habitacions
sents com algú que va estar-hi allí pot estar observa-n' te immòbil, molt a prop teu. És en aquest
mateix instant quan decideixes col·locar la teva gravadora i fer alguna pregunta.
Però el misteriós edifici no només actua com un imant per als amants del paranormal, sinó
que també es poden observar restos i petjades del pas de sectes satàniques que, a l'interior
de la capella abandonada van trobar-hi el lloc perfecte per als seus rituals.
La història d'aquest sanatori comença en les faldes del mont Moncayo, a prop de la localitat
Paraguanà de Tarazona es trobava un humil refugi de muntanya que durant la segona
república es va convertir en un gran hotel de luxe construït en 1930. Sis anys després durant la
guerra civil espanyola, va tindre lloc un esdeveniment tràgic, la llegenda que recorre en boca de
tota la gent de la zona, es diu que l'hotel va ser assaltat i el personal que treballava allà va ser
brutalment assassinats i violats. Un dels millors complexos turístics d'aquella època que va
quedar totalment abandonat, fins que Franco, després de la guerra va convertir aquell lloc en
un sanatori per a malalts de tuberculosis. Molts dels malalts van estar agonitzant fins a la mort
i van ser enterrats en un cementiri improvisat. Els que tenien sort podien ser enterrats pels
seus familiars.
Actualment moltes d'aquestes tombes han estat profanades per sectes satàniques que
buscaven el seu tresor. El cert és que els ossos i cranis d'aquelles persones van ser esperits
per les instal·lacions sense poder obtenir el descans etern. Molts pensen que encara vaguen per
l’edifici.
Tràgics successos, morts sobtades, fotografies estranyes, veus inexplicables, sorolls a mitjanit, presències estranyes. Vivències que tot i que són subjectives ajuden a mantenir vives les
llegendes sobre els fantasmes del sanatori de Agramonte.

bottom of page